La Taxidermista

Un dia de finals de 2006. Una conversa entre un vell amic meu i jo:

- Quina merda. No només em va deixar sinó que a sobre em va vacilar de mala manera.

- Doncs torna-li. Saps on viu, no? Perquè no li deixes un paquet amb tot de pollets morts o algun cadàver d'animal, o un cor de porc d'aquests que ens donaven al cole, que sempre s'acabava marejant algú, saps...

- Hahahaha, molt emo tot plegat. Molt bona. Mmm... Em sembla que m'acabes de donar una idea...

LA TAXIDERMISTA

El cadàver del conill estava embolicat

en un paquet molt elegant

davant de casa teva.

Va ser un detall dels meus,

com aquells que et feia quan t’estimava

Però somreies maliciosament,

quina culpa tenia jo que fossis taxidermista?

El vas obrir primer en canal,

en treies tots seus budells

i els deixaves per fer-ne un brou.

Del meu drama en vas fer una obra d'art

ja tens el lèmur d'en Jordi

i un "caniche" d'en Ricard.

i somreies maliciosament,

cuina culpa tenia jo que fossis taxidermista?