La lluna plena
es reflexa
en mil gotes de pluja,
cultiven colors d'humitat.
Rierols circulant, seguint la llei de la gravetat.
Els Boscos retronen!
I és l'ós bru qui es pregunta
quants dies de pluja li queden perquè arribi l'hivern?
I jo en mig de la tempesta tan sols puc cantar:T'estimo.
Enlairem-nos
dalt dels núvols
cerquem les llunes d'argent
Lletra: Roger Torrent.
Cal tenir en compte que és una cançó lleugera, en plena harmonia amb una tempesta de les típiques d'entrant o dins la tardor on, per un moment, els núvols deixen entreveure la lluna plena i bé, a partir d'aqui la lírica i la música agafen la inèrcia necessària perquè hom es pugui deixar portar pels paisatges d'una nit forestal d'octubre.
