La feina bruta algú haurà de fer...

El Botxí

Una cosa més abans de marxar,

una cosa més li prego, Senyor.

Potser necessita un botxí,

algú que es pugui tacar les mans.

No es faci l’innocent,

l’he vist lliurar la seva ira en aquest món

El gran llibre ho diu.

Sembla que podria emprar un nou heroi.

Bé, jo sóc cruel; no tinc compassió.

Ha de tenir afers més importants a fer,

si vos Pare vol un nou botxí,

la feina bruta algú haurà de fer…

Gràcies a Low per aquesta cançó tan monumental.

A la vida hi ha dos tipus de persones:

les que els hi donaries una colleja, i les que hi donaries una hòstia.

El disc d'Ós Bru va dedicat a totes elles

True Story!

Female Orgasm

The female orgasm it’s kind of like the Batcave. Very few people know where it is, and if you’re lucky enough to see it, you probably don’t know how you got there and you can’t find your way back after you leave.

Jerry Seinfeld

La Taxidermista

Un dia de finals de 2006. Una conversa entre un vell amic meu i jo:

- Quina merda. No només em va deixar sinó que a sobre em va vacilar de mala manera.

- Doncs torna-li. Saps on viu, no? Perquè no li deixes un paquet amb tot de pollets morts o algun cadàver d'animal, o un cor de porc d'aquests que ens donaven al cole, que sempre s'acabava marejant algú, saps...

- Hahahaha, molt emo tot plegat. Molt bona. Mmm... Em sembla que m'acabes de donar una idea...

LA TAXIDERMISTA

El cadàver del conill estava embolicat

en un paquet molt elegant

davant de casa teva.

Va ser un detall dels meus,

com aquells que et feia quan t’estimava

Però somreies maliciosament,

quina culpa tenia jo que fossis taxidermista?

El vas obrir primer en canal,

en treies tots seus budells

i els deixaves per fer-ne un brou.

Del meu drama en vas fer una obra d'art

ja tens el lèmur d'en Jordi

i un "caniche" d'en Ricard.

i somreies maliciosament,

cuina culpa tenia jo que fossis taxidermista?

24: el número de culte

Doncs sí, aprofito l'avinentesa del meu aniversari per tornar a escriure en aquest blog, i després d'haver-m'ho rumiat una estona -poc, però ben rumiat- aquest blog passarà a ser el meu blog personal, successor de la llarga vida que va tenir el meu antic fotolog. És a dir, passem de ser Showbiz, a Estúpid-in-crescendo.

Estúpid-in-crescendo

Pitjor? Millor? No ho sé... Diferent. Però no em podia reprimir el desig de posar com cada any el tracklist de les cançons que més m'han marcat durant aquest curs (dels collons), i com ha de ser, aquest any en són 24.

1. Animal Collective - My Girls (Merriweather Post Pavilion)
2. Grizzly Bear - Two Weeks (Veckatimest)
3. The Horrors - Three Decades (Primary Colours)
4. Foals - Electric Bloom (Antidotes)
5. Grand Archives - Torn Blue Foam Couch (The Grand Archives)
6. Lightspeed Champion - Galaxy Of The Lost (Falling Of The Lavender Bridge)
7. Fleet Foxes - White Winter Hymnal (Fleet Foxes)
8. Antony And The Johnsons - Aeon (The Crying Light)
9. Rokia Traoré - Tounka (Tchamanché)
10. The Tallest Man On Earth - Where Do My Bluebirds Fly (Shallow Graves)
11. Depedro - La memoria (Depedro)
12. Manel - Captatio Benevoltiae (Els Millors Professors Europeus)
13. The New Raemon - Hundir La Flota (A Propósito de Garfunkel)
14. Half Foot Outside - Hard Cow Howard (Heavenly)
15. My Bloody Valentine - Come in Alone (Loveless)
16. Deerhunter - Agoraphobia (Microcastle)
17. The Jesus Lizard - Horse Doctor Man (Blue)
18. PAL - Siempre Vuelven Los Cátaros (Error De Fábrica)
19. Joan Miquel Oliver - Arbre Que Mira Farola (Bombon Mallorquín)
20. Santogold - Lights Out (Santogold)
21. Sonic Youth - What We Know (The Eternal)
22. Bon Iver - Flume (For Emma, Forever Ago)
23. Spiritualized - Sweet Talk (Songs in A&E)
24. Tom Waits - Anywhere I Lay My Head (Rain Dogs)

GATS AL TEULAT

A prop del carrer Pintor Fortuny,
Com els sis gats que s'enfilen pel teulat,
som missioners de l'empatia animal.

Però de sobte,
ens vàrem preguntar
per quan erem valents,
la sort ens donava la mà
però ara ja és tard.

Temps de jerarquies sexuals,
de societats ben banals
Mai més!

Les Rambles evoquen temps passats,
egoïsme ple d'enginy i desvocat,
vasos d'absenta, sexe i pop barat.

I recordes
quan tenies 20 anys
i tot era "rock 'n roll"
la sort caminava al teu pas
però ara ja és tard.

prou revolucions socials
i economies globals.

nous temps de jerarquies sexuals
de societats ben banals
Mai més...

il·lustració de Sandy Skoglund, "Cats in Paris" (1993).