24: el número de culte

Doncs sí, aprofito l'avinentesa del meu aniversari per tornar a escriure en aquest blog, i després d'haver-m'ho rumiat una estona -poc, però ben rumiat- aquest blog passarà a ser el meu blog personal, successor de la llarga vida que va tenir el meu antic fotolog. És a dir, passem de ser Showbiz, a Estúpid-in-crescendo.

Estúpid-in-crescendo

Pitjor? Millor? No ho sé... Diferent. Però no em podia reprimir el desig de posar com cada any el tracklist de les cançons que més m'han marcat durant aquest curs (dels collons), i com ha de ser, aquest any en són 24.

1. Animal Collective - My Girls (Merriweather Post Pavilion)
2. Grizzly Bear - Two Weeks (Veckatimest)
3. The Horrors - Three Decades (Primary Colours)
4. Foals - Electric Bloom (Antidotes)
5. Grand Archives - Torn Blue Foam Couch (The Grand Archives)
6. Lightspeed Champion - Galaxy Of The Lost (Falling Of The Lavender Bridge)
7. Fleet Foxes - White Winter Hymnal (Fleet Foxes)
8. Antony And The Johnsons - Aeon (The Crying Light)
9. Rokia Traoré - Tounka (Tchamanché)
10. The Tallest Man On Earth - Where Do My Bluebirds Fly (Shallow Graves)
11. Depedro - La memoria (Depedro)
12. Manel - Captatio Benevoltiae (Els Millors Professors Europeus)
13. The New Raemon - Hundir La Flota (A Propósito de Garfunkel)
14. Half Foot Outside - Hard Cow Howard (Heavenly)
15. My Bloody Valentine - Come in Alone (Loveless)
16. Deerhunter - Agoraphobia (Microcastle)
17. The Jesus Lizard - Horse Doctor Man (Blue)
18. PAL - Siempre Vuelven Los Cátaros (Error De Fábrica)
19. Joan Miquel Oliver - Arbre Que Mira Farola (Bombon Mallorquín)
20. Santogold - Lights Out (Santogold)
21. Sonic Youth - What We Know (The Eternal)
22. Bon Iver - Flume (For Emma, Forever Ago)
23. Spiritualized - Sweet Talk (Songs in A&E)
24. Tom Waits - Anywhere I Lay My Head (Rain Dogs)

GATS AL TEULAT

A prop del carrer Pintor Fortuny,
Com els sis gats que s'enfilen pel teulat,
som missioners de l'empatia animal.

Però de sobte,
ens vàrem preguntar
per quan erem valents,
la sort ens donava la mà
però ara ja és tard.

Temps de jerarquies sexuals,
de societats ben banals
Mai més!

Les Rambles evoquen temps passats,
egoïsme ple d'enginy i desvocat,
vasos d'absenta, sexe i pop barat.

I recordes
quan tenies 20 anys
i tot era "rock 'n roll"
la sort caminava al teu pas
però ara ja és tard.

prou revolucions socials
i economies globals.

nous temps de jerarquies sexuals
de societats ben banals
Mai més...

il·lustració de Sandy Skoglund, "Cats in Paris" (1993).

LLUNES D'ARGENT

La lluna plena
es reflexa
en mil gotes de pluja,
cultiven colors d'humitat.
Rierols circulant, seguint la llei de la gravetat.

Els Boscos retronen!
I és l'ós bru qui es pregunta
quants dies de pluja li queden perquè arribi l'hivern?

I jo en mig de la tempesta tan sols puc cantar:
T'estimo.

Enlairem-nos
dalt dels núvols
cerquem les llunes d'argent


Lletra: Roger Torrent.

Cal tenir en compte que és una cançó lleugera, en plena harmonia amb una tempesta de les típiques d'entrant o dins la tardor on, per un moment, els núvols deixen entreveure la lluna plena i bé, a partir d'aqui la lírica i la música agafen la inèrcia necessària perquè hom es pugui deixar portar pels paisatges d'una nit forestal d'octubre.

TAXIDÈRMIA ROMÀNTICA

Un conill dalt del cel
és un cadàver davant de casa teva.

Una molèstia de més,
qui ho diria, segueixo igual,
com quan t'estimava

Somrius maliciosament,
quina culpa en tinc jo que fossis taxidermista?

L'obres primer en canal,
en treus tots els seus budells
i els deixes per fer-ne un brou.

Del meu drama en fas una obra d'art
ja tens el lèmur d'en Jordi
i un "caniche" d'en Ricard.

Somrius maliciosament,
cuina culpa en tinc jo que fossis taxidermista?

És una forma de tocar fons.
És una manera perquè em dolguin més els collons.